Sóc curiosa per naturalesa. M’apassiona aprendre i descobrir que necessito, buscar la manera de satisfer aquesta necessitat.
Acompanyant a l’altre em descobreixo a mi mateixa, coaprenc. Descobreixo el gust per ajudar als altres, pot arribar a ser molt enriquidor i plaent. He pogut constatar com em ressonen els sentiments dels altres com a propis, el poder d’empatia la qualitat més desenvolupada que posseeixo.
L’art m’acompanya en la meva vida, em fa millor persona, em fa vibrar, sentir alegria, em fa feliç. Fa que sigui una dona forta, segura, que sap el que vol i van a la recerca d’ això. Em centra en estar alineada la meva manera de sentir, pensar i fer.
He centrat la meva educació en formar-me i comprendre de quina manera posar les arts plàstiques i visuals al servei de les persones. Com Artista Visual em mou fer crítica social ajudant a pensar i crear consciència. L’art té un gran poder de canvi, ajuda a extreure sentiments, emocions estancades. És una bona eina per conèixer-se, per esbrinar què necessitem en la vida com a persones sensibles que som.
He realitzat el màster i postgrau Art per a la Inclusió Social i Treball Comunitari: Mediació Artística en la Universitat de Barcelona.
Estic Llicenciada en Belles arts per la UB.
Sóc Tècnica Superior en Arts Aplicades a la Pintura.
Tinc formació específica en acompanyament, apoderament a dones, nenes i nens.
Com facilitadora de processos, el meu rol és d’obertura, d’estar present al que ocorre durant la sessió. Estar disposada a participar, si se’m reclama que participi de l’activitat.
Situo al participant en el centre, adquireixo el rol de facilitadora o acompanyant. Codiseño tenint en compte les necessitats i inquietuds de els/as participants. Aprenc junt ells. Donant-los el protagonisme a ells, el grau d’implicació és major, de desenvolupament, de transformació, de resiliència fomentant la seva autoestima, el seu apoderament i integritat com a persones.
La sensibilitat i la empatia son altres de les eines que utilitzo per al bon desenvolupament i el compliment dels objectius del taller. És un reforç en la consecució d’aquests, un suport positiu.
“El diari violeta de Carlota” (2001)
“Ulleres violeta: És una nova manera de mirar el món per a adonar-se de les situacions injustes, de desavantatge, de menyspreu, etc., cap a la dona. Aquesta nova mirada s’aconsegueix qüestionant els valors androcèntrics, és a dir, valors que es donen per bons vists des dels ulls masculins”.
El moment en què vaig començar a veure el món des de la perspectiva feminista va ser en la meva adolescència, quan em vaig posar les ulleres violetes. Va ser quan el meu company de vida va compartir la seva història de vida. Això em va fer despertar-me i començar a veure el món d’una altra manera, en violeta. Des d’aquest moment tot va començar a entrellaçar-se d’una manera natural. Els meus estudis d’art, la meva vida personal a poc a poc va començar a cuinar-se acompany-arte acompanyant a dones en el seu procés de creixement personal.
La interdisciplinarietat és present en la meva manera de treballar, ja que així es fomenta la presa de decisions, el treball autònom. Les disciplines, els materials estan al servei d’els/les participants, no a l’inrevés. Les seves necessitats i inquietuds són la premissa en iniciar el treball. S’ofereix un ventall de materials a la seva disposició perquè siguin els/les participants els que davant ell s’identifiquin amb aquests materials. És com si el material li parlarà, sabés què fer amb ell. Per això la importància de no condicionar en l’elecció, fomentant l’autonomia en l’elecció i elaboració del seu treball artístic és únic i intransferible.
