Acompanyament emocional a través de l'art

 

“Els miralls s’empren per a veure’s la cara; l’art per a veure’s l’ànima”

 George Bernard Shaw

L’ús de l’acompanyament a través de l’art  en totes les seves manifestacions no és nou. Es ve practicant des de que existeix la humanitat. L’art és una eina perfecta per a expressar els que ens ocorre, quan les paraules no són suficients. L’art ajuda a dissoldre emocions estancades que no poden sortir d’una altra manera, dissolent les barreres, deixant-les fluir.

Acompanyar emocionalment a través de l’art, es posa èmfasi en l’expressivitat, la qual cosa succeeix a l’interior d’una persona. Una vegada dissoltes les primeres barreres de “jo no sé” dibuixar, ni pintar. Les quals no té major importància si es té o no coneixements d’art. Les emocions estancades sorgeixen en forma de gest, de pinzellada, d’imatge, de poesia… El que realment ens importa és el procés, la qual cosa sorgeix, la qual cosa succeeix durant la sessió.

Algunes de les maneres més conegudes d’acompanyar a través de l’art són l’Art teràpia i la Mediació Artística. La línia divisòria entre l’una i l’altra és molt fina. La Mediació Artística està més vinculada amb l’educació.

Una definició senzilla de Mediació Artística l’ús de l’art com una eina d’aprenentatge, de comunicació, resolució de conflictes interns, conflictes socials o comunitaris. Treballa a tres bandes: el treball artístic com a mitjà, el participant i la Mediadora Artística. 

En la primera sessió s’explica en què consisteix el treball d’acompanyament a través de l’art per a fomentar l’espai de seguretat, se sentin còmodes/as, es dilueixin les possibles incomoditats quines es ve fer al taller.

Els tallers es planifiquen en tres moments diferenciats: l’explicació, el desenvolupament del treball i finalment, però si cap la més important la posada en comú dels treballs realitzats.

Faig èmfasi en els dos últims moments Desenvolupament de l’activitat i posada en comú.

En el desenvolupament del treball es promou l’autonomia, s’incita l’elecció de materials, animant en tot moment al fet que es posicioni i la faci seva la proposta. Ajudant a les persones que ho necessitin fins que aconsegueixin aquesta autonomia.

En l’última fase l’escolta i posada en comú és de gran importància. És portar al conscient l’inconscient, però d’una forma natural, sense forçar a la persona.  Narrar la història en tercera persona del singular, que el treball parli per ell, l’objecte transicional, de Winnicott. Dedicant un espai a la paraula, al que ha ocorregut durant el desenvolupament de l’activitat, és crucial, sinó s’evapora el significat del treball. Aquest moment fa que l’autora prengui consciència del seu interès davant la proposta en compartir-lo amb el grup.

Durant aquesta fase de reflexió convido a parlar, mitjançant l’ús d’un objecte simbòlic, ajuda a connectar amb l’important per a ells, l’objecte facilita aquesta obertura, fomentant el respecte propi i el de les companyes. Convido a explicar el treball amb preguntes obertes referent al treball realitzat. (Freire 1996:94) És un espai de seguretat i compromís i consegüentment, es respecten les individualitats.

La Mediació Artística, apodera, promou la resiliència, ajuda a recuperar l’autonomia i integritat de la persona mitjançant el procés de simbolització, actua com a metàfora.

Abrir chat
1
Vull preguntar
Hola, explica m!
Powered by